Els Virtual Wards i les
rehospitalitzacions
El concepte Virtual Ward (VW), és
recent (
http://en.wikipedia.org/wiki/Virtual_wards
), i des dels seus inicis va generar molta expectació. Els VW busquen donar
suport a la comunitat dels pacients amb situacions socials i mèdiques complexes
mitjançant una intervenció multidisciplinar. Entre d’altres, un dels seus
objectius és evitar l’ús no programat dels hospitals d’aguts.
En un recent article publicat al
JAMA, realitzat a Ontàrio (Canadà), intenten demostrar que els VW poden
millorar els objectius de salut a la comunitat després de l’alta i disminuir el
nombre de reingresos. Mitjançant un estudi aleatoritzat i randomitzat de
pacients donats d’alta dels hospitals d’aguts (n=1923) i alt risc de
rehospitalització (índex LACE ≥10). Analitzen dues cohorts paral·leles (n=960
tractament habitual i n=963 al VW). El
grup d’intervenció rebia una atenció directa (trucades, visites domiciliaries o
a consultes externes) d’un equip interprofessional que es reunia diàriament i
planificava un pla de cures individualitzat (mitjana de 6.3±2.1 reunions ,
2,8±0.95 visites domiciliaries, i estada mitja de 35.5±27 dies per episodi). Principal
objectiu: rehospitalització o defunció dintre dels 30 primers dies de l’alta
hospitalària. Secundari:
rehospitalitzacio o defunció als 90, 6mesos o 1 any, nombre de visites a
urgències i admissió a centres residencials. Respecte als resultats: el 21.2%
dels pacients del grup intervenció, respecte 24.6% del grup control presentaren
un reingrés o defunció durant el primer mes (p=0.09). Les diferències es
mantenien no significatives la resta de variables resultat estudiades.
Els autors argumenten els seus
resultats a la falta de coordinació, integració de les TIC i fragmentació del sistema sanitari. També per
el baix nombre de visites domiciliaries dels facultatius i a falta d’un sistema
de telemonitorització. Acaben argumentant que possiblement poques
rehospitalitzacions es poden prevenir, i del fenomen ja comentat en el nostre
bloc del pacient hospital depenent.
Tot i que en els últims anys
s’han realitzat dues revisions sistemàtiques importants sobre intervencions per
disminuir la taxa de reingressos, una amb resultats negatius (Hansen et al. 2011) i l’altre positius (Leppin et al. 2014), i el tema dels VW encara mai
s’havia explorat en aquest àmbit. De la mateixa manera, el present article m’ha
plantejat la semblança del model de PADES geriàtric o Hospitalització
domiciliaria (HD) que funciona al nostre País, amb els famosos VW; i que
segurament aporten un suport a domicili més intens i integrat que el VW de l’estudi. Desconec si s’ha valorat l’impacte dels PADES
I HD en les rehospitalitzacions, però estic segur que seria un tema molt
interessant d’explorar.
Per cert, recentment el bloc de
gestió clínica del Dr. Varela també se’n ha fet ressò d’aquest article,
aquí
teniu l’enllaç per si voleu saber que en comenten.
Los Virtual
Wards y las rehospitalizaciones
El
concepto Virtual Ward (VW), es reciente
(http://en.wikipedia.org/wiki/Virtual_wards),
y desde sus inicios generó mucha expectación. Los VW buscan apoyar a la comunidad de
los pacientes con situaciones sociales y médicas
complejas mediante una intervención
multidisciplinar. Entre otros, uno de sus objetivos es evitar el uso no programado de
los hospitales de agudos.
En un
reciente artículo publicado en
JAMA, realizado en Ontario (Canadá), intentan demostrar
que los VW pueden mejorar los objetivos de
salud en la comunidad después del
alta y disminuir el número de
reingresos. Mediante un estudio aleatorizado y
randomizado de pacientes dados de alta de los hospitales de agudos (n=1923)
y alto riesgo de
rehospitalización (índice LACE ≥10). Analizan
dos cohortes paralelas
(n=960 tratamiento
habitual i n=963 al VW). El grupo de
intervención recibía una atención
directa (llamadas, visitas
domiciliarias o en consultas
externas) de un equipo interprofesional que se reunía diariamente y planificaba
un plan de cuidados individualizado
(media de 6.3±2.1 reuniones, 2,8±0.95 visitas
domiciliarias, y estancia media
de 35.5±27 días por
episodio). Principal objetivo: rehospitalización o fallecimiento dentro de los 30 primeros días del alta hospitalaria. Secundario: rehospitalización o fallecimiento a los 90,
6 meses o 1 año,
número de visitas a urgencias y admisión a centros residenciales.
Respecto a los resultados: el 21.2% de los pacientes del grupo intervención, respecto 24.6%
del grupo control presentaron un reingreso o fallecimiento durante el primer mes (p=0.09). Las diferencias se mantenían no significativas resto de variables resultado estudiadas.
Los
autores argumentan sus resultados a la
falta de coordinación, integración de las TIC y fragmentación
del sistema sanitario. También por
el bajo número de visitas domiciliarias de los facultativos y a falta de un sistema de telemonitorización. Acaban argumentando que posiblemente pocas rehospitalizaciones se pueden prevenir, y
del fenómeno ya comentado
en nuestro blog del
paciente hospital dependiente.
Aunque en los últimos años se han realizado dos revisiones sistemáticas importantes sobre intervenciones para disminuir la tasa de reingresos, una con resultados negativos (Hansen
et al. 2011) y el
otro positivos (Lepper et al. 2014), el
tema de los VW todavía
nunca se había explorado en este ámbito. Del mismo modo, el
presente artículo me ha planteado la semejanza del
modelo de PADES geriátrico
o Hospitalización domiciliaria (HD) que
funciona en nuestro País, con los famosos VW; y
que seguramente aportan un apoyo
a domicilio más intenso e integrado que el VW del
estudio. Desconozco si se ha
valorado el impacto de los PADES y HD en las rehospitalizaciones,
pero estoy seguro de que sería un tema muy interesante explorar.
Por
cierto, recientemente el bloque de gestión clínica del Dr. Varela también
se ha hecho eco
de este artículo, aquí
tenéis el enlace por si queréis saber que comentario hacen al respecto.