martes, 17 de febrero de 2015

Un nou projecte per a disminuir trasllats potencialment evitables en centres residencials

Les transicions assistencials, no planificades des dels centres residencials als hospitals d’aguts continua essent un tema d’interès. L’edició del mes de Gener de la revista  JAGS, publica un nou model d’intervenció (basat en experiències prèvies)  en Nursing Homes (NH), que té com a objectiu disminuir els trasllats potencialment evitables (TPE) d’aquests centres als hospitals d’aguts.
El projecte, anomenat OPTIMISTIC (Optimising Patients Transfers, Impacting Medical quality, and Improving Syntoms), busca integrar diferents estratègies que ja s’han aplicat anteriorment.  Aquesta es centra en 3 nuclis principals: 1) millorar l’atenció mèdica, 2) millorar les transicions assistencials, i 3) millorar l’atenció pal·liativa en les situacions de final de vida. 
El primer eix,  basant-se en el projecte INTERACT (www.interact2.net) busca ajudar al personal assistencial  a detectar de forma precoç els signes que poden desencadenar una descompensació mèdica, per a realitzar un maneig pro-actiu intentant evitar que el procés acabi amb un TNP. Aquest, també inclou reunions  amb els residents i familiars, amb l’objectiu de buscar una atenció centrada en la persona.
El segon, busca millorar la coordinació, comunicació i seguretat dels trasllats entre els diferents nivells assistencials. Ja sigui en el moment d’anar als hospitals d’aguts, com en el retorn. La font novament és el projecte INTERACT.
El tercer, basat en el projecte Physicians Orders for Scope of Treatment (POST), busca establir amb els residents un diàleg estandarditzat sobre la planificació avançada davant el final de vida. Paral·lelament es realitza una formació específica al personal assistencial de les NH per poder manejar el final de vida en els pròpis centres.
El projecte finançat per un ajut oficial, es va poder implementar a 19 NH de l’estat d’Indiana. Des de Febrer 2013 a Gener de 2014 s’inclogueren un total de  4.035 residents ( mitjana d’edat de 80 anys, 73%dones i un 59% amb demència).   Durant aquest  període s’han registrat 910 trasllats no planificats, del quals s’han considerat el 28% com a evitables. Entre els factors de risc de trasllat han detectat: hospitalització recent en els últims 6 mesos, Insuficiència cardíaca crònica, demència amb símptomes psicològics i conductuals associats i pacients amb MPOC.
Els autors comenten que l’èxit d’aquesta nova iniciativa,  es valorarà en un primer lloc  mitjançant la reducció del nombre de TPE,  i en segon lloc, amb  l’estalvi econòmic que generarà a nivell d’hospitals d’aguts i d’atenció intermèdia.  Consideren que aquest es podrà invertir en millorar l’atenció en les NH.
Experiències anteriors com INTERACT han assolit parcialment els objectius de disminuir el TPE,  caldrà  seguir amb atenció aquest projecte per veure si assoleix els seus objectius.


Podeu trobar l’article en el següent enllaç: 

martes, 18 de noviembre de 2014

Els Virtual Wards i les rehospitalitzacions

El concepte Virtual Ward (VW), és recent (http://en.wikipedia.org/wiki/Virtual_wards ), i des dels seus inicis va generar molta expectació. Els VW busquen donar suport a la comunitat dels pacients amb situacions socials i mèdiques complexes mitjançant una intervenció multidisciplinar. Entre d’altres, un dels seus objectius és evitar l’ús no programat dels hospitals d’aguts.

En un recent article publicat al JAMA, realitzat a Ontàrio (Canadà), intenten demostrar que els VW poden millorar els objectius de salut a la comunitat després de l’alta i disminuir el nombre de reingresos. Mitjançant un estudi aleatoritzat i randomitzat de pacients donats d’alta dels hospitals d’aguts (n=1923) i alt risc de rehospitalització (índex LACE ≥10). Analitzen dues cohorts paral·leles (n=960 tractament habitual i n=963 al VW).  El grup d’intervenció rebia una atenció directa (trucades, visites domiciliaries o a consultes externes) d’un equip interprofessional que es reunia diàriament i planificava un pla de cures individualitzat (mitjana de 6.3±2.1 reunions , 2,8±0.95 visites domiciliaries, i estada mitja de 35.5±27 dies per episodi). Principal objectiu: rehospitalització o defunció dintre dels 30 primers dies de l’alta hospitalària. Secundari:  rehospitalitzacio o defunció als 90, 6mesos o 1 any, nombre de visites a urgències i admissió a centres residencials. Respecte als resultats: el 21.2% dels pacients del grup intervenció, respecte 24.6% del grup control presentaren un reingrés o defunció durant el primer mes (p=0.09). Les diferències es mantenien no significatives la resta de variables resultat estudiades.

Els autors argumenten els seus resultats a la falta de coordinació, integració de les TIC i  fragmentació del sistema sanitari. També per el baix nombre de visites domiciliaries dels facultatius i a falta d’un sistema de telemonitorització. Acaben argumentant que possiblement poques rehospitalitzacions es poden prevenir, i del fenomen ja comentat en el nostre bloc del pacient hospital depenent.

Tot i que en els últims anys s’han realitzat dues revisions sistemàtiques importants sobre intervencions per disminuir la taxa de reingressos, una amb resultats negatius (Hansen et al. 2011) i l’altre positius (Leppin et al. 2014), i el tema dels VW encara mai s’havia explorat en aquest àmbit. De la mateixa manera, el present article m’ha plantejat la semblança del model de PADES geriàtric o Hospitalització domiciliaria (HD) que funciona al nostre País, amb els famosos VW; i que segurament aporten un suport a domicili més intens i integrat que el VW de l’estudi.  Desconec si s’ha valorat l’impacte dels PADES I HD en les rehospitalitzacions, però estic segur que seria un tema molt interessant d’explorar.


Per cert, recentment el bloc de gestió clínica del Dr. Varela també se’n ha fet ressò d’aquest article, aquí teniu l’enllaç per si voleu saber que en comenten.



Los Virtual Wards y las rehospitalizaciones

El concepto Virtual Ward (VW), es reciente (http://en.wikipedia.org/wiki/Virtual_wards), y desde sus inicios generó mucha expectación. Los VW buscan apoyar a la comunidad de los pacientes con situaciones sociales y médicas complejas mediante una intervención multidisciplinar. Entre otros, uno de sus objetivos es evitar el uso no programado de los hospitales de agudos.

En un reciente artículo publicado en JAMA, realizado en Ontario (Canadá), intentan demostrar que los VW pueden mejorar los objetivos de salud en la comunidad después del alta y disminuir el número de reingresos. Mediante un estudio aleatorizado y randomizado de pacientes dados de alta de los hospitales de agudos (n=1923) y alto riesgo de rehospitalización (índice LACE ≥10). Analizan dos cohortes paralelas (n=960 tratamiento habitual i n=963 al VW). El grupo de intervención recibía una atención directa (llamadas, visitas domiciliarias o en consultas externas) de un equipo interprofesional que se reunía diariamente y planificaba un plan de cuidados individualizado (media de 6.3±2.1 reuniones, 2,8±0.95 visitas domiciliarias, y estancia media de 35.5±27 días por episodio). Principal objetivo: rehospitalización o fallecimiento dentro de los 30 primeros días del alta hospitalaria. Secundario: rehospitalización o fallecimiento a los 90, 6 meses o 1 año, número de visitas a urgencias y admisión a centros residenciales. Respecto a los resultados: el 21.2% de los pacientes del grupo intervención, respecto 24.6% del grupo control presentaron un reingreso o fallecimiento durante el primer mes (p=0.09). Las diferencias se mantenían no significativas resto de variables resultado estudiadas.

Los autores argumentan sus resultados a la falta de coordinación, integración de las TIC y fragmentación del sistema sanitario. También por el bajo número de visitas domiciliarias de los facultativos y a falta de un sistema de telemonitorización. Acaban argumentando que posiblemente pocas rehospitalizaciones se pueden prevenir, y del fenómeno ya comentado en nuestro blog del paciente hospital dependiente.

Aunque en los últimos años se han realizado dos revisiones sistemáticas importantes sobre intervenciones para disminuir la tasa de reingresos, una con resultados negativos (Hansen et al. 2011) y el otro positivos (Lepper et al. 2014), el tema de los VW todavía nunca se había explorado en este ámbito. Del mismo modo, el presente artículo me ha planteado la semejanza del modelo de PADES geriátrico o Hospitalización domiciliaria (HD) que funciona en nuestro País, con los famosos VW; y que seguramente aportan un apoyo a domicilio más intenso e integrado que el VW del estudio. Desconozco si se ha valorado el impacto de los PADES y HD en las rehospitalizaciones, pero estoy seguro de que sería un tema muy interesante explorar.

El artículo se encuentra en http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25268437


Por cierto, recientemente el bloque de gestión clínica del Dr. Varela también se ha hecho eco de este artículo, aquí tenéis el enlace por si queréis saber que comentario hacen al respecto.

sábado, 29 de noviembre de 2008

Sempre hi ha un principi....




Al final m'he decidit a crear el meu propi blog. Tot i que tot això és molt experimental per a mi, la veritat és que em fa molta gràcia. Encara no tinc molts clars quins continguts hi posaré, suposo que tot allò que em passi per el cap i que em vingui de gust compartir. A veure que en surt de tot plegat.....
Per cert, la foto és d'aquest estiu passat al Montblanc on hi vam anar al l'Agrupament escolta del Pla del Estany.... ja us ho explicaré algun dia d'aquests.