martes, 18 de noviembre de 2014

Els Virtual Wards i les rehospitalitzacions

El concepte Virtual Ward (VW), és recent (http://en.wikipedia.org/wiki/Virtual_wards ), i des dels seus inicis va generar molta expectació. Els VW busquen donar suport a la comunitat dels pacients amb situacions socials i mèdiques complexes mitjançant una intervenció multidisciplinar. Entre d’altres, un dels seus objectius és evitar l’ús no programat dels hospitals d’aguts.

En un recent article publicat al JAMA, realitzat a Ontàrio (Canadà), intenten demostrar que els VW poden millorar els objectius de salut a la comunitat després de l’alta i disminuir el nombre de reingresos. Mitjançant un estudi aleatoritzat i randomitzat de pacients donats d’alta dels hospitals d’aguts (n=1923) i alt risc de rehospitalització (índex LACE ≥10). Analitzen dues cohorts paral·leles (n=960 tractament habitual i n=963 al VW).  El grup d’intervenció rebia una atenció directa (trucades, visites domiciliaries o a consultes externes) d’un equip interprofessional que es reunia diàriament i planificava un pla de cures individualitzat (mitjana de 6.3±2.1 reunions , 2,8±0.95 visites domiciliaries, i estada mitja de 35.5±27 dies per episodi). Principal objectiu: rehospitalització o defunció dintre dels 30 primers dies de l’alta hospitalària. Secundari:  rehospitalitzacio o defunció als 90, 6mesos o 1 any, nombre de visites a urgències i admissió a centres residencials. Respecte als resultats: el 21.2% dels pacients del grup intervenció, respecte 24.6% del grup control presentaren un reingrés o defunció durant el primer mes (p=0.09). Les diferències es mantenien no significatives la resta de variables resultat estudiades.

Els autors argumenten els seus resultats a la falta de coordinació, integració de les TIC i  fragmentació del sistema sanitari. També per el baix nombre de visites domiciliaries dels facultatius i a falta d’un sistema de telemonitorització. Acaben argumentant que possiblement poques rehospitalitzacions es poden prevenir, i del fenomen ja comentat en el nostre bloc del pacient hospital depenent.

Tot i que en els últims anys s’han realitzat dues revisions sistemàtiques importants sobre intervencions per disminuir la taxa de reingressos, una amb resultats negatius (Hansen et al. 2011) i l’altre positius (Leppin et al. 2014), i el tema dels VW encara mai s’havia explorat en aquest àmbit. De la mateixa manera, el present article m’ha plantejat la semblança del model de PADES geriàtric o Hospitalització domiciliaria (HD) que funciona al nostre País, amb els famosos VW; i que segurament aporten un suport a domicili més intens i integrat que el VW de l’estudi.  Desconec si s’ha valorat l’impacte dels PADES I HD en les rehospitalitzacions, però estic segur que seria un tema molt interessant d’explorar.


Per cert, recentment el bloc de gestió clínica del Dr. Varela també se’n ha fet ressò d’aquest article, aquí teniu l’enllaç per si voleu saber que en comenten.



Los Virtual Wards y las rehospitalizaciones

El concepto Virtual Ward (VW), es reciente (http://en.wikipedia.org/wiki/Virtual_wards), y desde sus inicios generó mucha expectación. Los VW buscan apoyar a la comunidad de los pacientes con situaciones sociales y médicas complejas mediante una intervención multidisciplinar. Entre otros, uno de sus objetivos es evitar el uso no programado de los hospitales de agudos.

En un reciente artículo publicado en JAMA, realizado en Ontario (Canadá), intentan demostrar que los VW pueden mejorar los objetivos de salud en la comunidad después del alta y disminuir el número de reingresos. Mediante un estudio aleatorizado y randomizado de pacientes dados de alta de los hospitales de agudos (n=1923) y alto riesgo de rehospitalización (índice LACE ≥10). Analizan dos cohortes paralelas (n=960 tratamiento habitual i n=963 al VW). El grupo de intervención recibía una atención directa (llamadas, visitas domiciliarias o en consultas externas) de un equipo interprofesional que se reunía diariamente y planificaba un plan de cuidados individualizado (media de 6.3±2.1 reuniones, 2,8±0.95 visitas domiciliarias, y estancia media de 35.5±27 días por episodio). Principal objetivo: rehospitalización o fallecimiento dentro de los 30 primeros días del alta hospitalaria. Secundario: rehospitalización o fallecimiento a los 90, 6 meses o 1 año, número de visitas a urgencias y admisión a centros residenciales. Respecto a los resultados: el 21.2% de los pacientes del grupo intervención, respecto 24.6% del grupo control presentaron un reingreso o fallecimiento durante el primer mes (p=0.09). Las diferencias se mantenían no significativas resto de variables resultado estudiadas.

Los autores argumentan sus resultados a la falta de coordinación, integración de las TIC y fragmentación del sistema sanitario. También por el bajo número de visitas domiciliarias de los facultativos y a falta de un sistema de telemonitorización. Acaban argumentando que posiblemente pocas rehospitalizaciones se pueden prevenir, y del fenómeno ya comentado en nuestro blog del paciente hospital dependiente.

Aunque en los últimos años se han realizado dos revisiones sistemáticas importantes sobre intervenciones para disminuir la tasa de reingresos, una con resultados negativos (Hansen et al. 2011) y el otro positivos (Lepper et al. 2014), el tema de los VW todavía nunca se había explorado en este ámbito. Del mismo modo, el presente artículo me ha planteado la semejanza del modelo de PADES geriátrico o Hospitalización domiciliaria (HD) que funciona en nuestro País, con los famosos VW; y que seguramente aportan un apoyo a domicilio más intenso e integrado que el VW del estudio. Desconozco si se ha valorado el impacto de los PADES y HD en las rehospitalizaciones, pero estoy seguro de que sería un tema muy interesante explorar.

El artículo se encuentra en http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25268437


Por cierto, recientemente el bloque de gestión clínica del Dr. Varela también se ha hecho eco de este artículo, aquí tenéis el enlace por si queréis saber que comentario hacen al respecto.

No hay comentarios: